CONCLUSIONS

Aquest semestre hem pogut aprendre a relacionar diversos aspectes de dues matèries completament diferents però a la vegada molt relacionades entre elles.. Hem dut a terme moltes activitats les quals les hem pogut anar complementant amb els conceptes adquirits tant a GITIC com a COED. Un exemple d'això és la següent activitat:

• Identitat i Territori: pel que fa a COED vam haver d'elaborar un treball escrit sobre un tema que lligués amb el títol que ens varen donar i seguidament vam haver-lo d'expressar oralment. En canvi, aquesta activitat també va tenir relació amb GITIC ja que vam utilitzar el suport de programes com el Prezi per realitzar les nostres presentacions i per exemplificar el que ens agradaria transmetre i fer arribar al públic vam fer ús de vídeos o d'imatges.

Tot i que molts cops resulta difícil relacionar conceptes des de dues perspectives completament diferents, els objectius establerts al principi del semestre han estat aconseguits ja que hi ha hagut una clara relació entre els  els conceptes que apreníem a una matèria i entre els que apreníem a l'altre. 

També, vull deixar clar que m'ha estat molt útil tornar-me a endinsar tant en el món de les tecnologies relacionades amb els usos que fem d'aquestes a les aules, com tornar a recuperar termes com la descripció i els processos d'elaboració dels escrits. 

Considero adient que hi hagi establer-tes aquestes matèries en carreres com la que estic cursant jo, perquè és molt important pels mestres tenir un gran domini de les tecnologies ja que són el futur que ens envoltarà, el futur que envoltarà als infants. També, tot mestre ha de tenir una gran facilitat per comunicar-se oralment per arribar a transmetre els seus missatges i idees als seus alumnes. No només oralment sinó que s'ha saber també comunicar per escrit i digitalment.

Per tant, gràcies a haver fet aquest modul, hem pogut aprendre i recuperar activitats que podriem portar a terme amb els nostres alumnes en un futur dins d'un aula plena d'ordinadors on els alumnes es dedicarien única i exclusivament a aprendre experimentant i investigant ells mateixos. També, hem tingut la sort de recuperar termes com la descripció i els passos que cal fer per elaborar un escrit correctament, que són els que segueixen els alumnes de primària. Amb això, m'he adonat de la quantitat d'errors que cometia per no parar-me a fer cada pas per arribar a aconseguir un redactat amb un resultat final excel·lent.

Per últim, vull destacar que en un principi la idea de fer un Bloc no em resultava gaire atractiva ni em cridava gaire l'atenció, però a mida que anaven avançant les classes la meva passió per anar actualitzant-lo diàriament augmentava. La realització d'aquest va crear i despertar en mi un afan per explicar a la resta de gent el que jo faig i el que jo estudio. Vaig començar a trobar interessant la idea de transmetre els conceptes apresos a la gent que consultés el meu bloc per casualitat o per interès. Però, he de deixar constància del gran esforç que suposa fer-lo correctament. Hi ha una clara diferenciació entre totes dues matèries del modul ja que a GITIC podia fer el nombre d'entrades que necessités i volgués i això no resultava gens complicat, només havies de dur la feina al dia per no oblidar-te d'esmentar cap detall per petit que fos. En canvi, a COED ens van posar unes altres condicions: resumir tots els conceptes apresos i les activitats dutes a terme durant tot el semestre en 6 entrades. Com vosaltres comprendreu, estimats lectors, sintetitzar tota la informació apresa i estructurar-la en tant sols 6 entrades era una feina molt costosa ja que sabien de tenir en conte molts factors perquè tot quedés completament lligat. Tot i així, estic satisfeta del resultat final i espero que vosaltres compartiu la mateixa opinió.

Finalment, dir que he estat molt a gust cursant aquestes matèries i que he pogut fer memòria de conceptes que tenia emmagatzemats i feia molt que no els recuperava. També n'he aprés molts nous que estic segura que em serviran al llarg de la carrera i de la meva vida com a mestra a les aules.

Les habilitats lingüístiques

Les 4 habilitats lingüístiques bàsiques són: llegir, escriure, parlar i escoltar. Aquestes són les habilitats que fan possibles l'ús adequat de la llengua. A continuació, us explicaré cadascuna d'aquestes:

LLEGIR

• Llegir és comprendre.
• Llegir és el procés mitjançant el qual es compren un text escrit.
• Llegir és, segons Isabel Solé (1992), un procés actiu perquè qui llegeix ha de construir el significat del text, és a dir, que el significat que té un escrit no és una rèplica del significat que l'autor va voler donar-li, sinó que és una construcció pròpia que implica el text, els coneixements previs de l'autor i els objectius.
• Llegir és aconseguir un objectiu. Sempre llegir per algun motiu. Hem de tenir present que: l'objectiu és el que marca la lectura. Els objectius poden ser molts i molt variats. Així, doncs, l'objectiu determina el tipus de lectura, les estratègies i el control sovint inconscient que fem sobre la lectura.
• Llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text. Qui llegeix ha de fer-se seu el text, relacionant-lo amb allò que ja sap, i ha d'adaptar-se al text, transformant els seus coneixements previs en funció de les aportacions.
• Llegir és implicar-se en un procés de predicció i inferència* continu. Qui llegeix formula una hipòtesi sobre el significat del text que llegirà i també de les seves parts. Això ho fa a partir d'alguns elements del text i en funció dels coneixements previs. A mesura que va llegint, va verificant o va refutant lo inicial i crea noves hipòtesis.

*És sinònim de deduir. És l'habilitat de comprendre algun aspecte del text a partir del significat de la resta, és a dir, del context.

Seguidament, podreu fer un cop d'ull del vídeo que us penjaré on uns alumnes d'una escola llegeixen uns contes:

ESCRIURE

• Escriure és el procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu. 
• Escriure és treballar els aspectes formals com: la cal·ligrafia, la relació so-grafia i la distribució en l'espai.
• Escriure és treballar també, els aspectes lingüístics com: la gramàtica, la fonètica, la semàntica, la morfologia...
• Escriure és treballar els aspectes discursius com: el procés de composició del text, les característiques o propietats d'un text i la tipologia textual.

Lligat amb el verb escriure, cal dir que hi ha uns quants passos que cal seguir per a el·laborar un bon escrit. Per començar, l'escriptor ha de planificar el que escriurà posteriorment. Així, doncs, a partir d'aquesta planificació podrà generar informació, organitzar dades i formular-se objectius. Un cop planificades les idees, l'escriptor les transformarà en una mena de discurs, és a dir, redactarà. Escrit el discurs a partir de les idees planificades, l'escriptor revisarà tot el que ha escrit i refarà els aspectes que consideri necessaris.
També, cal dir que tot escrit i discurs té unes característiques o propietats, és a dir, són les qualitats que té un escrit quan actua eficaçment com a missatge real en una situació comunicativa. Per tant, el text serà significatiu i en cas que no les compleixi no serà un text. Hi ha dos tipus de característiques o propietats:

1. Descriptives: són les que analitzen i expliquen el funcionament d'algun aspecte lingüístic.

• Adequació que és el grau d'adaptació d'un text o d'un discurs a la seva situació comunicativa tenint en compte el registre i el dialecte adequat.
• Coherència és la propietat que selecciona la informació rellevant de la que no ho és i a més a més hi estableix una relació lògica entre les diferents parts del text/discurs.
• Cohesió és el conjunt de relacions o vincles de significat que s'estableixen entre diferents elements o parts del text i permeten al lector interpretar-ho amb eficàcia.

2. Prescriptives: són les que determinen normes d'ús

• Correcció
• Variació o estil

PARLAR

• Parlar és expressar el nostre pensament a través del llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

En el vídeo que podeu trobar a continuació, veureu uns nens i nenes parlant i demanant el que desitgen pels Reis Mags:

ESCOLTAR

• Escoltar és comprendre un missatge a partir d'engegar un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un missatge pronunciat oralment.
• Escoltar implica:

1. Tenir un paper actiu i participatiu.
2. Respectar l'emissor i les seves idees.
3. Ser objectiu per intentar entendre a l'altre.
4. Descobrir els objectius i propòsits de l'orador.
5. Saber descobrir les idees principals del missatge.
6. Saber reaccionar al missatge i parlar quan acaba l'orador.

Us presento un vídeo on els pares van acompanyar els nens a un taller de música on l'objectiu principal d'aquest taller és que els nens aprenguin a escoltar i entendre la música.

Per concloure, puc dir que tots nosaltres necessitem aquestes quatre habilitats bàsiques en el nostre dia a dia i que sense una d'aquestes ens seria molt més difícil la comunicació amb les persones que ens envolten diàriament. Així doncs, amb totes elles som capaços d'adquirir noves idees, pensaments, informacions.. que podrem transmetre a qui nosaltres desitgem i la resposta de lo transmès serà sempre ben rebuda perquè l'escoltarem amb atenció degut a que estarà relacionada amb el que nosaltres estarem transmeten. A partir d'aquí, podrem generar una conversa i parlar de diferents coses relacionades amb els aspectes transmesos al principi de tot de la xerrada amb la persona que nosaltres decidim tenir-la.

Codi oral / Codi escrit

Tota comunicació utilitza un Codi. Dues maneres per comunicar-se és a través del Codi Oral i del Codi Escrit. El que ha d'aprendre l’individu que vulgui dominar el codi escrit són les normes que regeixen aquest i que no s’utilitzen en l’oral. Així doncs, també es pot donar la situació contrària. Per saber uns petits detalls introductoris sobre la diferència de tots dos, a continuació, els compararé sense donar gaires detalls:

Característiques	Codi oral	Codi escrit
Contextuals	Immediata en el temps (possibilitat de comunicar-se a distància)	Diferida (tot i que amb el temps amb el tèlex o el telegrama s’ha convertit en immediat)
Gramaticals	Adequació, coherència etc.
Textuals	Estructures, grau de complexitat, llargada, ordre de paraules...

Ara ja teniu una petita idea d'alguns detalls característics de cada Codi, m'endinsaré a parlar-vos sobre les diferències de tots dos per a que us quedin molt més clares les idees principals de cada un dels Codis.

Primerament, hi ha unes característiques CONTEXTUALS que distingeixen a cada un dels dos Codis. Aquestes, són les següents:

Canal oral	Canal escrit
Canal auditiu.	Canal visual (capacitat de transmissió d'informació superior a l’auditiu).
El receptor percep successivament els signes del text.	El receptor els percep simultàniament.
Comunicació espontània. L’emissor pot rectificar però no esborrar el que ja ha dit.	Comunicació elaborada. L’emissor pot corregir i refer el text, sense deixar rastres.
Comunicació immediata en el temps i l’espai.	Comunicació diferida en el temps i l’espai.
Comunicació efímera (els sons només són perceptibles el temps que duren en l’aire).	Comunicació duradora (les lletres es graben en un suport estable i perduren).
Utilitza molt els codis no-verbals.	Els utilitza poc.
Hi ha interacció durant l’emissió del text.	No hi ha interacció.
El context extralingüístic té un parer molt important.	El context és poc important. L’escrit és autònom del context.

Així, doncs, un cop esmentades les diferències contextuals, ara passarem a les característiques TEXTUALS que distingeixen el Codi Oral del Codi Escrit. Aquestes, són les següents:

Canal oral	Canal escrit
Adequació
Tendència a marcar la procedència de l’emissor. Ús més freqüent de les varietats dialectals.	Tendència a neutralitzar les marques de procedència de l’emissor. Ús més freqüent de l’estàndard.
Associat a temes generals, grau de formalitat baix i propòsits subjectius.	Associat a temes específics, grau de formalitat alt i propòsits objectius.
Coherència
Selecció menys rigorosa de la informació.	Selecció molt precisa de la informació.
Més redundant.	Menys redundant.
Estructura del text oberta.	Estructura del text tancada.
Estructures poc estereotipades.	Estructures estereotipades.

Cohesió
Menys gramatical: utilitza sobretot pauses i entonacions, i també elements gramaticals (pronoms, conjugacions...).	Més gramatical: signes de puntuació, pronominalitzacions, sinònims, enllaços...
Utilitza molts elements paralingüístics: canvis de ritme, velocitat, tons...	Utilitza pocs elements paralingüístics.
Utilitza força codis no-verbals.	Utilitza pocs codis no-verbals.
Freqüència alta de referències exofòriques: tu, jo, aquí, ara...	Freqüència alta de referències endofòriques: ell, aquell, meu, alguns...
Gramàtica: fonologia i grafia
Incorpora les formes pròpies dels usos espontanis i ràpids: contraccions, elisions, coixins fonètics...	Gairebé no incorpora aquestes formes.
Gramàtica: morfologia
Prefereix solucions poc formals.	També usa solucions formals.
Gramàtica: sintaxi
Tendència a usar estructures sintàctiques simples: oracions simples i breus.	Ús freqüent d’estructures més complexes i desenvolupades.
Freqüència alta d’anacoluts i frases inacabades.	Absència gairebé d’aquest tipus d’estructures.
L’ordre dels elements de l’oració és força variable.	Ordre més estable (sub/verb/complements).
El·lipsis freqüents.	El·lipsis menys freqüents.
Gramàtica: lèxic
Prefereix lèxic no marcat formalment.	Tendència a usar lèxic marcat formalment.
Freqüència baixa de mots amb significats específics.	Freqüència molt alta.
Accepta la repetició lèxica.	Tendència estilística a eliminar la repetició lèxica amb sinònims.
Ús de proformes i hiperònims en funció de mots jòquer: cosa, d’allò, fer, fotre...	Tendència a usar els mots equivalents i precisos.
Ús de tics lingüístics o mots paràsit.	Absència d’aquests elements.
Ús de mots crossa: vull dir, llavors, aleshores...	Tendència a eliminar-los
Ús freqüent d’onomatopeies, frases fetes, refranys...	Ús molt escàs.

Un cop vistes les diferències entre el Codi Oral i el Codi Escrit, ara us esmentaré la relació que hi ha entre aquests dos codis a partir de la visió de dos autors molt rellevants.

Per una banda, l’autor Gérard Vigner analitza la qüestió des de l’òptica de la didàctica de la llengua i presenta 3 models de relació ora-escrit:

Estatus de l’escrit (Vigner)
L’escrit tradicional	L’escrit, codi segon	L’escrit, llengua
L’escrit és l’objecte exclusiu d’aprenentatge	L’oral és l’objecte primer i primordial.	L’oral i l’escrit són autònoms.
Es refusa qualsevol model oral.	S’aprèn l’escrit per transcriure l’oral.	S’aprèn a comprendre i produir textos orals i escrits.
Mètodes gramatical i de traducció.	Mètodes àudio-visuals.	Enfocament comunicatiu.

Vigner dóna suport a aquesta última concepció, perquè sosté que la producció i la comprensió de l’escrit no depenen de l’oral.

D'altre banda, l'autor Scinto analitza la qüestió des d’una òptica psicolingüística i també presenta tres models diferents de relació oral-escrit:

Scinto defensa el tercer model perquè és el que explica millor la relació oral-escrit des de tots els punts de vista.

Per concloure, defensem l’autonomia de l’escrit respecte a l’oral. Suggerim, doncs, que l’escrit no necessita l’oral per expressar i comunicar idees, i que tots dos codis han de tenir un tractament equilibrat i independent en l’aprenentatge de la llengua.

Per tant, s'haurien de tractar tots dos Codis per iguals a les escoles. Tot i que algunes ho facin correctament, altres li donen més importància a un Codi que a l'altre. A continuació, finalitzo aquesta entrada amb un exemple de Codi Oral  i un altre de Codi Escrit a l'escola:

1. CODI ORAL

2. CODI ESCRIT

La importància de la competència comunicativa

Si ara us preguntés: què és a competència comunicativa? molts de vosaltres no respondríeu correctament o possiblement només tindríeu una petita idea de tot el que impliquen aquestes dues paraules.
Per començar, entenem com a competència comunicativa la següent definició dita per Gumperz i Dell Hymes al 1972: La competència comunicativa és el terme més general per definir la capacitat comunicativa d'una persona, capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la. L'adquisició d'aquesta competència es configura a partir de l'experiència social, les necessitats i motivacions, i l'acció, que és alhora una font renovada de motivacions, necessitats i experiències.
Un cop llegida i obtinguda una petita idea del que és la competència comunicativa, cal afegir també que aquesta es manifesta en dos sistemes:

• Sistemes primaris: són els de la comunicació quotidiana. Són els que serveixen per a la comunicació habitual i diària com seria una trucada telefònica, una carta, una notícia...
• Sistemes secundaris: són de major elaboració i complexitat. Requereixen més capacitat cognitiva en la tasca de codificar i descodificar textos ja que es produeixen aquestes comunicacions en situacions més culturals.

També, hi ha diversos components que formen la competència comunicativa. Aquests són els següents:

• Competència lingüística/gramatical: domini del codi lingüístic (nivell fonològic, morfològic, lèxic, sintàctic i semàntic).
• Competència sociolingüística: fa referència a les regles socioculturals d'ús. S'ocupa de la situació comunicativa dels participants, del propòsit de la interacció i de les normes i convencions d'aquesta interacció.
• Competència discursiva: produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere i interpretar i produir textos coherents i cohesionats.
• Competència estratègica: utilitzar estratègies de comunicació verbal i no-verbal per millorar la comunicació.

Com bé vaig explicar a una entrada anterior, la comunicació oral té una gran importància en les diverses tasques que hagis de realitzar en el teu dia a dia. És per això, doncs, que hem de tenir cura de com volem transmetre als altres les idees i sobretot, de quines són aquestes. Així doncs, per a fer una bona exposició s'ha de tenir en compte totes els components de la competència comunicativa i segons el meu parer, cuidar la estratègica.

Per tant, per posar-ho en pràctica i per esbrinar l'habilitat que tenim d'utilitzar la nostra llengua (competència comunicativa), vam realitzar dues activitats que a continuació us explicaré:

Identitat i Territori

Ens van proposar aquest títol. A partir d'aquí, havíem de deixar anar la imaginació i crear una exposició que tingués a veure amb aquest. 

La meva companya Laura Blázquez i jo vam estar rumiant quin tema podiem escollir per cridar l'atenció del públic i que la presentació d'aquest fos dinàmica i atractiva pels presents. Així doncs, després de tant pensar se'ns va acudir treballar la influència de la societat en els programes de televisió i a la inversa. És per això que vam decidir posar aquest títol a la nostra exposició:

A partir d'aquí, varem busca diferents programes on es pogués veure aquesta influència de la societat a la televisió o de la televisió a la societat. Ens vam centrar principalment en series de televisió, programes d'entreteniment i dibuixos animats. Pel primer, vam escollir endinsar-nos en El cor de la ciutat. Pel segon, en un programa basat en l'humor català anomenat APM i per l'últim els tant coneguts Les tres bessones.

Un cop teniem feta tota l'exposició amb el suport del programa Prezi per introduir vídeos i imatges per a què fos mes amena aquesta, vam haver de presentar-la a tot el grup classe. Ara us adjuntaré el resultat final per a què us en pugueu fer una idea els que ho desitgeu:

Aquesta, va ser una feina molt entretinguda ja que vam conèixer diversos aspectes dels programes de televisió que no imaginàvem que serien així. També, el fet de presentar el nostre treball a la resta de la classe era un repte per a mi, ja que el fet de parlar amb públic implicava molts aspectes dels que havíem treballat a partir del llibre Com parlar bé en públic. Va ser tota una aventura. Amb la nostra exposició havíem d'aconseguir quedar-nos amb el públic, impactar, no quedar-nos en blanc, que no ens traicionessin els nervis i el més important de tot: que el nostre missatge i idea principal fos entès per tots els espectadors. No només vam ser nosaltres les que vam protagonitzar aquest treball, sinó que també varen participar totes les altres paralles amb els seus temes escollits. Això, va fer que tots nosaltres aprenguéssim coses que no sabiem i que a la vegada, veiéssim diverses maneres d'enfocar un treball i d'aconseguir els objectius proposats a l'inici de tot.

Poema

Un altre feina per a demostrar la importància de la comunicació oral i de transmetre al públic el que nosaltres desitgem va ser escollir un poema que nosaltres volguéssim i recitar-lo davant de tota la classe.

Jo vaig escollir el següent poema:

Presència - Marius Torres

Un cop finalitzada la recitació, havíem d'omplir un full amb diversos aspectes que ens havíem d'auto-avaluar. Aquests varen ser els següents:

• L'elecció del text
• L'expressió oral
• La mirada
• La veu
• La postura
• La gesticulació 
• El control dels nervis
• Altres

Aquesta activitat de recitar un poema, doncs, crec que ha estat molt útil per a mi ja que al tenir contacte amb  la classe, poc a poc vaig perdent la vergonya de deixar-me anar quan surto a parlar en públic. És un exercici què crec que s'hauria de fer més sovint perquè hi ha persones que els hi costa molt portar controlar els nervis davant d'aquestes situacions i si en féssim més, els hi seria més fàcil a la llarga aconseguir els seus objectius.

També, pel que fa a l'autoavaluació que havíem de fer un cop recitat el poema, crec que també és una bona manera de coneixes cada cop més a tu mateix i així poder veure els teus errors i per aconseguir arribar a justificar-los i tenir-los en compte pel proper cop que hagis de fer alguna activitat com aquesta.

Un altre tipus de comunicació...

L'home d'aquesta fotografia, s'anomena Guillem Orozco. Aquest, en un reportatge que varem veure, es preguntava el següent: Si tots som audiència, pel sol fet de ser-ho ja hem d'adquirir les competències comunicatives necessàries?

Ell va respondre el següent: No pel fet de ser home o dona saps com es comunica aquell sexe. Tots sabem veure i escoltar però nosaltres CREIEM veure perquè reconeixem imatges i els hi donem significat però en canvi hi ha d'altres que no les veiem a simple vista i aquestes són les que requereixen tàctiques i entrenament i aprenentatge ja que cada mitjà té un codi diferent.

Amb aquestes paraules, Guillem Orozco ens estava introduint un nou tipus de comunicació, la comunicació audiovisual. Aquesta és aquella que ens permet comunicar-nos a través d'imatges. Els nens d'avui en dia, tenen molta relació amb els mitjans de comunicació com la televisió, els ordinadors, la ràdio... L'escola i les famílies són els que s'han de fer càrrec de controlar aquesta interacció i intentar educar amb el que aquestes els transmeten. Per tant, hem d'assumir tots els mestres actuals i els que ho seran en un futur que els infants han nascut en una societat dotada de tecnologies i de informació i que segons com s'utilitzin aquestes seran beneficioses o no per aquests. La única tasca que hem de fer sempre i no deixar-la de costat és acompanyar i guiar als alumnes amb les diferents investigacions que facin. Hem d'estar al dia i actualitzats de tot el que els envolta als infants per poder indicar-los de la millor manera possible i que no ens enganxin desprevinguts. Així, doncs, educarem per un bon ús de les noves tecnologies i dels mitjans de comunicació sense prohibir ni restringir als alumnes cap d'aquestes dues ja que lo prohibit encara és més temptador i com ja he dit abans, han nascut envoltats d'això i la interacció i relació amb les tecnologies i els mitjans de comunicació és inevitable.

La descripció

La descripció i exemples d'aquesta

Avui a COED hem recordat el terme descripció i hem pogut veure diversos models d'aquesta que a continuació us els presentaré i també explicaré breument què és la descripció i tot el que comporta.

Què és?
La descripció és la representació d'alguna cosa (ja sigui un objecte, un sentiment, una persona, un paisatge...) mitjançant paraules. L'objectiu principal de la descripció és fer veure als altres o simplement que imaginin i intentin recrear el que els hi estem descrivint.

Quins tipus hi ha?

• Descripció objectiva: l'autor adopta una actitud imparcial i intenta no suscitar emoció estètica al lector. És típica dels textos acadèmics i científics.
• Descripció subjectiva: l'autor reflecteix el que li suggereix, dóna la seva opinió i té una finalitat estètica.

Quina és la seva estructura?

1. Establiment del tema: hi ha una presentació de l'objecte com un tot.
2. Caracterització: es distingeixen les propietats, parts i qualitats de l'objecte.
3. Relació amb el món exterior: es relaciona amb l'espai i el temps i amb altres objectes.

Com es fa?

• Idear: s'ha d'explorar la situació i deixar clar el propòsit del text orientar la descripció que tindrà una funció predominantment segons el que hagis decidit (informativa, expressiva, argumentativa o directiva).
• Ordenar: s'ha d'ordenar la informació obtinguda i estructurar-la.
• Textualitzar: s'ha de redactar el text i aquest ha de tenir sintagmes nominals adjectivats, verbs en present o imperfecte d'indicatiu, paraules que descriuen impressions sensorials, terminologia, definicions, enumeracions, recursos expressius (comparacions, metonímies, personificacions, al·literacions...)...

Els diferents models de descripció que hem recordat han estat els següents:

1. LES CANÇONS
Hem escoltat i interpretat les següents cançons:

- El gripau blau: que parla d'un gripau que és molt cregut, amb l'autoestima molt alta i aporta una lliçó moral.

- Lila: fa la descripció d'una dona especial, fora de lo corrent, senzilla, anomenada Lila.

- Pedro navaja: descriu en forma de narració la vida i el dia a dia d'un home, el Pedro.

- Com un puny: és una cançó lenta que descriu els sentiments d'enyorança d'un home cap a la seva estimada.

2. EL CONTE

- Abiyoyo: és una narració explicada pel Xesco Boix on fa una gran descripció d'un personatge molt peculiar anomenat Abiyoyo i mentre narra el conte fa que els nens hi participin per fer-lo més amè.

3. LA POESIA

També hem tractat la poesia visual d'en Joan Brossa. Amb això, hem pogut veure que no només calen paraules per a transmetre un missatge, sinó que amb una simple imatge pots fer arribar mil interpretacions i missatges als que ho observen.

4. VÍDEO

Per finalitzar la classe, hem escoltat i vist el videoclip de la cançó Summercat. Amb aquest, hem pogut recalcar que des d'un vídeo es pot transmetre també tot el que vulguis, que l'autor pot agafar un missatge per transmetre i fer-ho a través d'imatges, melodies o lletres. Summercat és una cançó que ens recorda a l'estiu, a la festa, a la joventut  a les ganes de passar-s'ho bé i viure el dia a dia amb els amics i amb la parella.

Aquests només són uns dels models de descripció tractats a la classe d'avui però hi ha d'altres com la novel·la, l'assaig, la poesia...

El fet d'anar posat exemples dels diferents models de la descripció, ha fet que acabéssim tenint una idea més clara del que són i el que pot fer cada un d'aquests. Tot i que només hagi estat un repàs per a alguns, ja que aquests conceptes ja els havíem tractat anteriorment a l'escola, ha estat molt útil poder-los recordar per tenir-los un altre cop presents en el nostre dia a dia.

La descripció posada a la pràctica: Autoretrat 

Hem portat a la pràctica tot lo parlat a la sessió anterior sobre la descripció fent un autoretrat de nosaltres mateixos. Ens hem descrit i hem passat el full a altres companys. Per tant, jo he acabat amb el full d'un altre company i he hagut de llegir la descripció i posar quatre atributs de la persona que resultessin adequats per mi segons les paraules que acabava de llegir escrites per ell.

Aquest activitat la he trobada força interessant ja que hem hagut de pensar en nosaltres, el que ens agrada, el que fem, en com som, i que els altres intentessin atribuir-te adjectius segons el que els hi ha transmès la descripció. Gràcies a això possiblement la gent s'ha adonat de coses que ni s'havia d'altres persones o fins i tot d'ella mateixa.

La descripció posada a la pràctica: QUI ETS, TU?

Amb la teoria treballada sobre la DESCRIPCIÓ, vam portar a terme una nova activitat per aplicar lo après. L'activitat va consistir en representar el que et transmet un company/a a través d'una imatge. Els requisits de la fotografia eren: que fos feta per nosaltres i que hi hagués una frase representativa, és a dir, com un lema que concordi tant amb la fotografia com amb la persona que estàs descrivint. 

La persona que vaig escollir la vaig representar amb aquesta fotografia. L'explicació d'aquesta és la següent:

 El llibre està obert perquè tot i que tingui molta facilitat per acostar-se a la gent i explicar els seus problemes i inquietuds, sempre queden coses per a descobrir d'ella, és a dir, has de seguir llegint per descobrir-les. Els pos-tits fan referència a lo ordenada que és ella, sempre té les idees clares i sap que ha de fer en cada moment. Per últim, la frase que veieu reflectida al mig del llibre, la vaig triar degut a que és una noia que està sempre somrient, que mai es dóna per vençuda i precisament això es el que la fa especial, diferent a la resta. Per tant, no ha de perdre mai les ganes de somriure ni de ser feliç.

Un cop acabada tota l'exposició de totes les fotografies, vam haver de dir els errors que havíem anat veient al llarg de les presentacions. Entre aquests errors van sortir: ús freqüent de mots paràsit, gestos inadequats, dirigir la mirada només a una persona, el to de veu, falta de llenguatge no-verbal per acompanyar l'explicació, velocitat d'aquesta massa ràpida...

Aquesta activitat va ser complementada amb la creació d'una descripció escrita sobre un altre o el mateix company/a que vam haver d'elaborar i lliurar. En aquesta havíem de descriure tant els aspectes físics com els psicològics de l'altre persona. 

Per últim, dir que no només ens vam adonar dels errors comesos a les presentacions de les fotografies, sinó també de coses positives com: que hem descobert coses d'altres companys que no ens esperàvem, no va haver-hi tanta vergonya entre el grup classe a l'hora de fer les presentacions i que van sortir quantitat de coses positives sobre els altres. Per tant, aquesta activitat ens va servir encara molt més per a conèixer a tots els que formem part de la classe i per a fer-nos una idea de com són les persones amb les que encara no hem tractat.

Per finalitzar...

Crec que ha estat molt encertada la idea de treballar la descripció no només fent un repàs de la teoria, sinó també posant-la en pràctica ja que és quan realment t'adones de si els conceptes assolits anteriorment ets capaç d'utilitzar-los en la vida diària. 

El bon comunicador

Qui és per nosaltres un bon comunicador?

Se'ns va fer aquesta pregunta, i tots, individualment, havíem de portar-ho contestat amb el nom d'algun personatge famós i 4 adjectius que clarifiquessin que és un bon comunicador. Jo vaig triar en Pep Guardiola i li vaig atorgar aquests adjectius que segons el meu parer, l'identificaven:

- educat, prudent, segur, clar, concís

Aquí, us adjunto un vídeo on podem veure un bon exemple del Pep sent un bon comunicador:

Després de tants exemples dits pels companys dels adjectius que ha de tenir un bon comunicador, a continuació en faré un breu resum dels que han estat més nombrats: coherent, senzill, dinàmic, clar, expressiu, segur, concís, empàtic, convincent, original...

Per últim, dir que han sortit com a exemples de bons comunicadors: Eduard Punset, Pep Guardiola, Josep Cuní, Picasso, Pilar Rahola, Aleix Saló, Gandhi i Andreu Buenafuente.

Per tant, doncs, aquesta activitat m'ha servit per a adonar-me que hi ha famosos que són realment bons comunicadors i he aprés ha adonar-me dels motius pels quals fan que aquests arribin a ser-ho. Així doncs, puc assegurar que a partir d'ara cada cop que qualsevol personatge famós o no famós parli, gesticuli o faci quelcom davant d'un públic, analitzaré cadascun dels seus actes per a escrbinar si és un altre exemple o no de bon comunicador.

Com parlar bé en públic

Vam haver de llegir-nos un llibre, anomenat com el títol citat anteriorment. Aquest llibre està escrit per la Joana Rubio i el Francesc Puigpelat. Els autors, amb aquest llibre, ens endinsen cap al coneixement de la comunicació, ja sigui verbal o no verbal, i de les seves tècniques per poder arribar a assolir una comunicació oral correcte en públic. Segons aquest, els bons oradors tenen moltes tècniques, gestos estudiats i mètodes a realitzar, que tothom pot arribar a aprendre amb una mica d'esforç. Per tant, durant el llibre, trobareu diversos consells que us orientaran a l’hora de fer discursos en públic ja sigui perquè us diran com heu d'actuar en cada moment i com heu de realitzar el discurs per a què no es faci avorrit i t’acabis convertint en un bon comunicador.

Així, doncs, aquest llibre puc dir que m’ha estat molt útil i interessant llegir-lo i que a partir d'ara quan hagi de realitzar un discurs davant d'un públic tindre en compte molts dels elements escrits per aquests dos autors i no oblidaré gairebé cap consell dels esmentats durant tot el llibre.

Decàleg per a ser un bon comunicador

Varem realitzar un dècaleg amb les 10 coses més importants per a realitzar una bona comunicació oral. Les escollides van ser les següents:

• Tenir molt clar el tema i les idees que vols transmetre al públic
• Preparar-se un bon guió per afavorir l'estructura del discurs
• Captar l'atenció del públic mitjançant preguntes, l'humor, silencis...
• Tenir cura de la posició del cos i de la gesticulació
• Mostrar-se natural 
• Utilitzar diferents tons de veu per no ser monòton
• Fer ús dels mitjans audiovisuals com a suport de la paraula
• Dominar el llenguatge
• Heu d'adaptar-vos al públic
• Claredat, precisió i brevetat

Pilar Rahola

Aquesta va ser la famosa que vam escollir quan ens van dir que havíem de fer un seguiment d'un bon comunicador per a nosaltres. Vam defensar que era una bona comunicadora a través de diverses investigacions de les seves xarxes on ella fa publicacions a partir de frases creatives i ben pensades, imatges significatives... També vam veure diferents vídeos on ella s'expressava naturalment tal i com és realment, dient tot el que pensa i defensant els seus ideals de la millor manera possible, és a dir, segura d'ella mateixa. 

Aquest treball ens va servir per saber aplicar tots els conceptes apresos sobre un bon comunicador, és a dir, que tots els passos que hem de seguir per arribar a ser-ho i tots els detalls que hem de tenir en compte van ser els que vam haver d'investigar per saber i adonar-nos si realment Pilar Rahola els complia i els seguia en totes les seves intervencions. 

No desvetllaré el resultat final de la nostra investigació i deixaré que vosaltres mateixos us pregunteu: Pilar Rahola, és una bona comunicadora?

Finalment, per a saber les nostres conclusions i els estudis realitzats per a fer aquest seguiment aquí us adjunto la presentació de la nostra exposició:

Per finalitzar:

Després d'haver buscat un exemple d'un bon comunicador, d'haver llegit un llibre sobre com ser-ho, d'haver fet una petita síntesi del més important finalment per arribar a ser-ho i de fer un seguiment i una investigació sobre un personatge famós per a intentar descobrir si realment ho és, puc dir que ara ja sé com actuar davant del públic, tot els passos i les coses que he de tenir en compte per a portar-ho a terme correctament.