Codi oral / Codi escrit

Tota comunicació utilitza un Codi. Dues maneres per comunicar-se és a través del Codi Oral i del Codi Escrit. El que ha d'aprendre l’individu que vulgui dominar el codi escrit són les normes que regeixen aquest i que no s’utilitzen en l’oral. Així doncs, també es pot donar la situació contrària. Per saber uns petits detalls introductoris sobre la diferència de tots dos, a continuació, els compararé sense donar gaires detalls:

Característiques	Codi oral	Codi escrit
Contextuals	Immediata en el temps (possibilitat de comunicar-se a distància)	Diferida (tot i que amb el temps amb el tèlex o el telegrama s’ha convertit en immediat)
Gramaticals	Adequació, coherència etc.
Textuals	Estructures, grau de complexitat, llargada, ordre de paraules...

Ara ja teniu una petita idea d'alguns detalls característics de cada Codi, m'endinsaré a parlar-vos sobre les diferències de tots dos per a que us quedin molt més clares les idees principals de cada un dels Codis.

Primerament, hi ha unes característiques CONTEXTUALS que distingeixen a cada un dels dos Codis. Aquestes, són les següents:

Canal oral	Canal escrit
Canal auditiu.	Canal visual (capacitat de transmissió d'informació superior a l’auditiu).
El receptor percep successivament els signes del text.	El receptor els percep simultàniament.
Comunicació espontània. L’emissor pot rectificar però no esborrar el que ja ha dit.	Comunicació elaborada. L’emissor pot corregir i refer el text, sense deixar rastres.
Comunicació immediata en el temps i l’espai.	Comunicació diferida en el temps i l’espai.
Comunicació efímera (els sons només són perceptibles el temps que duren en l’aire).	Comunicació duradora (les lletres es graben en un suport estable i perduren).
Utilitza molt els codis no-verbals.	Els utilitza poc.
Hi ha interacció durant l’emissió del text.	No hi ha interacció.
El context extralingüístic té un parer molt important.	El context és poc important. L’escrit és autònom del context.

Així, doncs, un cop esmentades les diferències contextuals, ara passarem a les característiques TEXTUALS que distingeixen el Codi Oral del Codi Escrit. Aquestes, són les següents:

Canal oral	Canal escrit
Adequació
Tendència a marcar la procedència de l’emissor. Ús més freqüent de les varietats dialectals.	Tendència a neutralitzar les marques de procedència de l’emissor. Ús més freqüent de l’estàndard.
Associat a temes generals, grau de formalitat baix i propòsits subjectius.	Associat a temes específics, grau de formalitat alt i propòsits objectius.
Coherència
Selecció menys rigorosa de la informació.	Selecció molt precisa de la informació.
Més redundant.	Menys redundant.
Estructura del text oberta.	Estructura del text tancada.
Estructures poc estereotipades.	Estructures estereotipades.

Cohesió
Menys gramatical: utilitza sobretot pauses i entonacions, i també elements gramaticals (pronoms, conjugacions...).	Més gramatical: signes de puntuació, pronominalitzacions, sinònims, enllaços...
Utilitza molts elements paralingüístics: canvis de ritme, velocitat, tons...	Utilitza pocs elements paralingüístics.
Utilitza força codis no-verbals.	Utilitza pocs codis no-verbals.
Freqüència alta de referències exofòriques: tu, jo, aquí, ara...	Freqüència alta de referències endofòriques: ell, aquell, meu, alguns...
Gramàtica: fonologia i grafia
Incorpora les formes pròpies dels usos espontanis i ràpids: contraccions, elisions, coixins fonètics...	Gairebé no incorpora aquestes formes.
Gramàtica: morfologia
Prefereix solucions poc formals.	També usa solucions formals.
Gramàtica: sintaxi
Tendència a usar estructures sintàctiques simples: oracions simples i breus.	Ús freqüent d’estructures més complexes i desenvolupades.
Freqüència alta d’anacoluts i frases inacabades.	Absència gairebé d’aquest tipus d’estructures.
L’ordre dels elements de l’oració és força variable.	Ordre més estable (sub/verb/complements).
El·lipsis freqüents.	El·lipsis menys freqüents.
Gramàtica: lèxic
Prefereix lèxic no marcat formalment.	Tendència a usar lèxic marcat formalment.
Freqüència baixa de mots amb significats específics.	Freqüència molt alta.
Accepta la repetició lèxica.	Tendència estilística a eliminar la repetició lèxica amb sinònims.
Ús de proformes i hiperònims en funció de mots jòquer: cosa, d’allò, fer, fotre...	Tendència a usar els mots equivalents i precisos.
Ús de tics lingüístics o mots paràsit.	Absència d’aquests elements.
Ús de mots crossa: vull dir, llavors, aleshores...	Tendència a eliminar-los
Ús freqüent d’onomatopeies, frases fetes, refranys...	Ús molt escàs.

Un cop vistes les diferències entre el Codi Oral i el Codi Escrit, ara us esmentaré la relació que hi ha entre aquests dos codis a partir de la visió de dos autors molt rellevants.

Per una banda, l’autor Gérard Vigner analitza la qüestió des de l’òptica de la didàctica de la llengua i presenta 3 models de relació ora-escrit:

Estatus de l’escrit (Vigner)
L’escrit tradicional	L’escrit, codi segon	L’escrit, llengua
L’escrit és l’objecte exclusiu d’aprenentatge	L’oral és l’objecte primer i primordial.	L’oral i l’escrit són autònoms.
Es refusa qualsevol model oral.	S’aprèn l’escrit per transcriure l’oral.	S’aprèn a comprendre i produir textos orals i escrits.
Mètodes gramatical i de traducció.	Mètodes àudio-visuals.	Enfocament comunicatiu.

Vigner dóna suport a aquesta última concepció, perquè sosté que la producció i la comprensió de l’escrit no depenen de l’oral.

D'altre banda, l'autor Scinto analitza la qüestió des d’una òptica psicolingüística i també presenta tres models diferents de relació oral-escrit:

Scinto defensa el tercer model perquè és el que explica millor la relació oral-escrit des de tots els punts de vista.

Per concloure, defensem l’autonomia de l’escrit respecte a l’oral. Suggerim, doncs, que l’escrit no necessita l’oral per expressar i comunicar idees, i que tots dos codis han de tenir un tractament equilibrat i independent en l’aprenentatge de la llengua.

Per tant, s'haurien de tractar tots dos Codis per iguals a les escoles. Tot i que algunes ho facin correctament, altres li donen més importància a un Codi que a l'altre. A continuació, finalitzo aquesta entrada amb un exemple de Codi Oral  i un altre de Codi Escrit a l'escola:

1. CODI ORAL

2. CODI ESCRIT

La importància de la competència comunicativa

Si ara us preguntés: què és a competència comunicativa? molts de vosaltres no respondríeu correctament o possiblement només tindríeu una petita idea de tot el que impliquen aquestes dues paraules.
Per començar, entenem com a competència comunicativa la següent definició dita per Gumperz i Dell Hymes al 1972: La competència comunicativa és el terme més general per definir la capacitat comunicativa d'una persona, capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la. L'adquisició d'aquesta competència es configura a partir de l'experiència social, les necessitats i motivacions, i l'acció, que és alhora una font renovada de motivacions, necessitats i experiències.
Un cop llegida i obtinguda una petita idea del que és la competència comunicativa, cal afegir també que aquesta es manifesta en dos sistemes:

• Sistemes primaris: són els de la comunicació quotidiana. Són els que serveixen per a la comunicació habitual i diària com seria una trucada telefònica, una carta, una notícia...
• Sistemes secundaris: són de major elaboració i complexitat. Requereixen més capacitat cognitiva en la tasca de codificar i descodificar textos ja que es produeixen aquestes comunicacions en situacions més culturals.

També, hi ha diversos components que formen la competència comunicativa. Aquests són els següents:

• Competència lingüística/gramatical: domini del codi lingüístic (nivell fonològic, morfològic, lèxic, sintàctic i semàntic).
• Competència sociolingüística: fa referència a les regles socioculturals d'ús. S'ocupa de la situació comunicativa dels participants, del propòsit de la interacció i de les normes i convencions d'aquesta interacció.
• Competència discursiva: produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere i interpretar i produir textos coherents i cohesionats.
• Competència estratègica: utilitzar estratègies de comunicació verbal i no-verbal per millorar la comunicació.

Com bé vaig explicar a una entrada anterior, la comunicació oral té una gran importància en les diverses tasques que hagis de realitzar en el teu dia a dia. És per això, doncs, que hem de tenir cura de com volem transmetre als altres les idees i sobretot, de quines són aquestes. Així doncs, per a fer una bona exposició s'ha de tenir en compte totes els components de la competència comunicativa i segons el meu parer, cuidar la estratègica.

Per tant, per posar-ho en pràctica i per esbrinar l'habilitat que tenim d'utilitzar la nostra llengua (competència comunicativa), vam realitzar dues activitats que a continuació us explicaré:

Identitat i Territori

Ens van proposar aquest títol. A partir d'aquí, havíem de deixar anar la imaginació i crear una exposició que tingués a veure amb aquest. 

La meva companya Laura Blázquez i jo vam estar rumiant quin tema podiem escollir per cridar l'atenció del públic i que la presentació d'aquest fos dinàmica i atractiva pels presents. Així doncs, després de tant pensar se'ns va acudir treballar la influència de la societat en els programes de televisió i a la inversa. És per això que vam decidir posar aquest títol a la nostra exposició:

A partir d'aquí, varem busca diferents programes on es pogués veure aquesta influència de la societat a la televisió o de la televisió a la societat. Ens vam centrar principalment en series de televisió, programes d'entreteniment i dibuixos animats. Pel primer, vam escollir endinsar-nos en El cor de la ciutat. Pel segon, en un programa basat en l'humor català anomenat APM i per l'últim els tant coneguts Les tres bessones.

Un cop teniem feta tota l'exposició amb el suport del programa Prezi per introduir vídeos i imatges per a què fos mes amena aquesta, vam haver de presentar-la a tot el grup classe. Ara us adjuntaré el resultat final per a què us en pugueu fer una idea els que ho desitgeu:

Aquesta, va ser una feina molt entretinguda ja que vam conèixer diversos aspectes dels programes de televisió que no imaginàvem que serien així. També, el fet de presentar el nostre treball a la resta de la classe era un repte per a mi, ja que el fet de parlar amb públic implicava molts aspectes dels que havíem treballat a partir del llibre Com parlar bé en públic. Va ser tota una aventura. Amb la nostra exposició havíem d'aconseguir quedar-nos amb el públic, impactar, no quedar-nos en blanc, que no ens traicionessin els nervis i el més important de tot: que el nostre missatge i idea principal fos entès per tots els espectadors. No només vam ser nosaltres les que vam protagonitzar aquest treball, sinó que també varen participar totes les altres paralles amb els seus temes escollits. Això, va fer que tots nosaltres aprenguéssim coses que no sabiem i que a la vegada, veiéssim diverses maneres d'enfocar un treball i d'aconseguir els objectius proposats a l'inici de tot.

Poema

Un altre feina per a demostrar la importància de la comunicació oral i de transmetre al públic el que nosaltres desitgem va ser escollir un poema que nosaltres volguéssim i recitar-lo davant de tota la classe.

Jo vaig escollir el següent poema:

Presència - Marius Torres

Un cop finalitzada la recitació, havíem d'omplir un full amb diversos aspectes que ens havíem d'auto-avaluar. Aquests varen ser els següents:

• L'elecció del text
• L'expressió oral
• La mirada
• La veu
• La postura
• La gesticulació 
• El control dels nervis
• Altres

Aquesta activitat de recitar un poema, doncs, crec que ha estat molt útil per a mi ja que al tenir contacte amb  la classe, poc a poc vaig perdent la vergonya de deixar-me anar quan surto a parlar en públic. És un exercici què crec que s'hauria de fer més sovint perquè hi ha persones que els hi costa molt portar controlar els nervis davant d'aquestes situacions i si en féssim més, els hi seria més fàcil a la llarga aconseguir els seus objectius.

També, pel que fa a l'autoavaluació que havíem de fer un cop recitat el poema, crec que també és una bona manera de coneixes cada cop més a tu mateix i així poder veure els teus errors i per aconseguir arribar a justificar-los i tenir-los en compte pel proper cop que hagis de fer alguna activitat com aquesta.

Un altre tipus de comunicació...

L'home d'aquesta fotografia, s'anomena Guillem Orozco. Aquest, en un reportatge que varem veure, es preguntava el següent: Si tots som audiència, pel sol fet de ser-ho ja hem d'adquirir les competències comunicatives necessàries?

Ell va respondre el següent: No pel fet de ser home o dona saps com es comunica aquell sexe. Tots sabem veure i escoltar però nosaltres CREIEM veure perquè reconeixem imatges i els hi donem significat però en canvi hi ha d'altres que no les veiem a simple vista i aquestes són les que requereixen tàctiques i entrenament i aprenentatge ja que cada mitjà té un codi diferent.

Amb aquestes paraules, Guillem Orozco ens estava introduint un nou tipus de comunicació, la comunicació audiovisual. Aquesta és aquella que ens permet comunicar-nos a través d'imatges. Els nens d'avui en dia, tenen molta relació amb els mitjans de comunicació com la televisió, els ordinadors, la ràdio... L'escola i les famílies són els que s'han de fer càrrec de controlar aquesta interacció i intentar educar amb el que aquestes els transmeten. Per tant, hem d'assumir tots els mestres actuals i els que ho seran en un futur que els infants han nascut en una societat dotada de tecnologies i de informació i que segons com s'utilitzin aquestes seran beneficioses o no per aquests. La única tasca que hem de fer sempre i no deixar-la de costat és acompanyar i guiar als alumnes amb les diferents investigacions que facin. Hem d'estar al dia i actualitzats de tot el que els envolta als infants per poder indicar-los de la millor manera possible i que no ens enganxin desprevinguts. Així, doncs, educarem per un bon ús de les noves tecnologies i dels mitjans de comunicació sense prohibir ni restringir als alumnes cap d'aquestes dues ja que lo prohibit encara és més temptador i com ja he dit abans, han nascut envoltats d'això i la interacció i relació amb les tecnologies i els mitjans de comunicació és inevitable.