Codi oral / Codi escrit

Tota comunicació utilitza un Codi. Dues maneres per comunicar-se és a través del Codi Oral i del Codi Escrit. El que ha d'aprendre l’individu que vulgui dominar el codi escrit són les normes que regeixen aquest i que no s’utilitzen en l’oral. Així doncs, també es pot donar la situació contrària. Per saber uns petits detalls introductoris sobre la diferència de tots dos, a continuació, els compararé sense donar gaires detalls:

Característiques	Codi oral	Codi escrit
Contextuals	Immediata en el temps (possibilitat de comunicar-se a distància)	Diferida (tot i que amb el temps amb el tèlex o el telegrama s’ha convertit en immediat)
Gramaticals	Adequació, coherència etc.
Textuals	Estructures, grau de complexitat, llargada, ordre de paraules...

Ara ja teniu una petita idea d'alguns detalls característics de cada Codi, m'endinsaré a parlar-vos sobre les diferències de tots dos per a que us quedin molt més clares les idees principals de cada un dels Codis.

Primerament, hi ha unes característiques CONTEXTUALS que distingeixen a cada un dels dos Codis. Aquestes, són les següents:

Canal oral	Canal escrit
Canal auditiu.	Canal visual (capacitat de transmissió d'informació superior a l’auditiu).
El receptor percep successivament els signes del text.	El receptor els percep simultàniament.
Comunicació espontània. L’emissor pot rectificar però no esborrar el que ja ha dit.	Comunicació elaborada. L’emissor pot corregir i refer el text, sense deixar rastres.
Comunicació immediata en el temps i l’espai.	Comunicació diferida en el temps i l’espai.
Comunicació efímera (els sons només són perceptibles el temps que duren en l’aire).	Comunicació duradora (les lletres es graben en un suport estable i perduren).
Utilitza molt els codis no-verbals.	Els utilitza poc.
Hi ha interacció durant l’emissió del text.	No hi ha interacció.
El context extralingüístic té un parer molt important.	El context és poc important. L’escrit és autònom del context.

Així, doncs, un cop esmentades les diferències contextuals, ara passarem a les característiques TEXTUALS que distingeixen el Codi Oral del Codi Escrit. Aquestes, són les següents:

Canal oral	Canal escrit
Adequació
Tendència a marcar la procedència de l’emissor. Ús més freqüent de les varietats dialectals.	Tendència a neutralitzar les marques de procedència de l’emissor. Ús més freqüent de l’estàndard.
Associat a temes generals, grau de formalitat baix i propòsits subjectius.	Associat a temes específics, grau de formalitat alt i propòsits objectius.
Coherència
Selecció menys rigorosa de la informació.	Selecció molt precisa de la informació.
Més redundant.	Menys redundant.
Estructura del text oberta.	Estructura del text tancada.
Estructures poc estereotipades.	Estructures estereotipades.

Cohesió
Menys gramatical: utilitza sobretot pauses i entonacions, i també elements gramaticals (pronoms, conjugacions...).	Més gramatical: signes de puntuació, pronominalitzacions, sinònims, enllaços...
Utilitza molts elements paralingüístics: canvis de ritme, velocitat, tons...	Utilitza pocs elements paralingüístics.
Utilitza força codis no-verbals.	Utilitza pocs codis no-verbals.
Freqüència alta de referències exofòriques: tu, jo, aquí, ara...	Freqüència alta de referències endofòriques: ell, aquell, meu, alguns...
Gramàtica: fonologia i grafia
Incorpora les formes pròpies dels usos espontanis i ràpids: contraccions, elisions, coixins fonètics...	Gairebé no incorpora aquestes formes.
Gramàtica: morfologia
Prefereix solucions poc formals.	També usa solucions formals.
Gramàtica: sintaxi
Tendència a usar estructures sintàctiques simples: oracions simples i breus.	Ús freqüent d’estructures més complexes i desenvolupades.
Freqüència alta d’anacoluts i frases inacabades.	Absència gairebé d’aquest tipus d’estructures.
L’ordre dels elements de l’oració és força variable.	Ordre més estable (sub/verb/complements).
El·lipsis freqüents.	El·lipsis menys freqüents.
Gramàtica: lèxic
Prefereix lèxic no marcat formalment.	Tendència a usar lèxic marcat formalment.
Freqüència baixa de mots amb significats específics.	Freqüència molt alta.
Accepta la repetició lèxica.	Tendència estilística a eliminar la repetició lèxica amb sinònims.
Ús de proformes i hiperònims en funció de mots jòquer: cosa, d’allò, fer, fotre...	Tendència a usar els mots equivalents i precisos.
Ús de tics lingüístics o mots paràsit.	Absència d’aquests elements.
Ús de mots crossa: vull dir, llavors, aleshores...	Tendència a eliminar-los
Ús freqüent d’onomatopeies, frases fetes, refranys...	Ús molt escàs.

Un cop vistes les diferències entre el Codi Oral i el Codi Escrit, ara us esmentaré la relació que hi ha entre aquests dos codis a partir de la visió de dos autors molt rellevants.

Per una banda, l’autor Gérard Vigner analitza la qüestió des de l’òptica de la didàctica de la llengua i presenta 3 models de relació ora-escrit:

Estatus de l’escrit (Vigner)
L’escrit tradicional	L’escrit, codi segon	L’escrit, llengua
L’escrit és l’objecte exclusiu d’aprenentatge	L’oral és l’objecte primer i primordial.	L’oral i l’escrit són autònoms.
Es refusa qualsevol model oral.	S’aprèn l’escrit per transcriure l’oral.	S’aprèn a comprendre i produir textos orals i escrits.
Mètodes gramatical i de traducció.	Mètodes àudio-visuals.	Enfocament comunicatiu.

Vigner dóna suport a aquesta última concepció, perquè sosté que la producció i la comprensió de l’escrit no depenen de l’oral.

D'altre banda, l'autor Scinto analitza la qüestió des d’una òptica psicolingüística i també presenta tres models diferents de relació oral-escrit:

Scinto defensa el tercer model perquè és el que explica millor la relació oral-escrit des de tots els punts de vista.

Per concloure, defensem l’autonomia de l’escrit respecte a l’oral. Suggerim, doncs, que l’escrit no necessita l’oral per expressar i comunicar idees, i que tots dos codis han de tenir un tractament equilibrat i independent en l’aprenentatge de la llengua.

Per tant, s'haurien de tractar tots dos Codis per iguals a les escoles. Tot i que algunes ho facin correctament, altres li donen més importància a un Codi que a l'altre. A continuació, finalitzo aquesta entrada amb un exemple de Codi Oral  i un altre de Codi Escrit a l'escola:

1. CODI ORAL

2. CODI ESCRIT